Es tic amb TIC. Faig vista enrere i em venen al cap records d'haver passat moltes hores repetint treballs a l'ordinador per no saber fer-lo servir correcament. {Ara ja se que és la paperera de reciclatge}

Pot semblar un acudit, però no ho és, com tampoc ho és el del company d’oficina que va demanar amb quin sobre es remetia un fax quan aquestes andròmines van envair els nostres espais laborals, o el que em va dir com rebre a casa el correu electrònic pensant-se que no calia tenir ordinador.Però el què més em deixa bocabadada és veure quan la gent jove acudeix a una selecció de personal. Es presenten farcits d’aparells: Play Station, CD’s, MP3, telèfon mòbil amb càmera de vídeo, agenda electrònica i d’altres coses que no conec i deuen pertànyer a les noves tecnologies, darrera generació. Quan se’ls hi demana que omplin la fitxa de sol·licitud, la gran majoria demanen si els hi pots deixar un bolígraf. Sembla que la vida actual només passa per bits, xips i suports magnètics.